DESCRIPCIÓ DEL CURS

El curs acosta els estudiants a diverses llengües romàniques i germàniques des d’un nou enfocament d’aprenentatge. Es pretén que, en acabar la formació, l’alumnat tingui coneixements de diverses llengües de la família romànica i de la germànica i sigui capaç d’entendre textos escrits i orals en aquestes llengües gràcies a l’ús dels coneixements que en tenen d’altres.

Aprofitant el que ja se sap, es fa un salt qualitatiu a l’hora de poder comprendre diverses llengües alhora. Si bé és cert que al llarg de la formació es posarà el focus en el treball de les competències receptives (llegir i escoltar), això no exclou l’existència d’alguns beneficis afegits relacionats amb les competències de producció (parlar i escriure).

En definitiva, es tracta d’una formació que capacita els i les alumnes a saber com funcionen les llengües, a trobar estratègies per comprendre-les i a mostrar interès per aprendre-les, amb l’objectiu que, més endavant, puguin navegar per internet sense por de trobar quelcom en una llengua desconeguda i, a més a més, puguin adaptar-se de forma natural al nou paisatge lingüístic en què potser estudiaran, treballaran o viuran en un futur.

CONTINGUTS DEL CURS (10 CLASSES)

1. Presentació del curs. El valor de ser plurilingüe. Enfocaments plurals de les llengües. Què és la intercomprensió? Definició del concepte. Apropament a les famílies lingüístiques.  
2. Fonaments de la intercomprensió: les estratègies en l’enfocament intercomprensiu. Apunt sobre les tipologies textuals i els gèneres. Iguals a totes les llengües? 
3. Pràctica 1: Lectura de textos en diverses llengües romàniques i germàniques. De veritat que entenc el que llegeixo? Textos instructius (receptes) i descriptivo-narratius (contes i notícies). Tractament d’estructures i de l’element visual en l’enfocament intercomprensiu. 
4. Pràctica 2: Escolta de textos en diverses llengües romàniques i germàniques. De veritat que entenc el que escolto? Textos descriptius en versió musicada (cançons i poemes) i textos conversacionals (diàlegs curts > bilingües i plurilingües). Tractament de la fluïdesa i velo-citat de parla en l’enfocament intercomprensiu. 
5. Pràctica 3: Lectura de textos en diverses llengües romàniques i germàniques. Com pot ser que entenc el que llegeixo? Textos expositius-argumentatius (articles d’opinió i columnes de diari). Tractament d’estructures morfosintàctiques en l’enfocament intercomprensiu. 
6. Pràctica 4: Escolta de textos en diverses llengües romàniques i germàniques. Com pot ser que entenc el que escolto? Textos expositius-argumentatius (des d’enunciats breus fins a TedTalks i debats) i textos conversacionals (entrevistes). Tractament del llenguatge no verbal i formulació d’oracions en l’enfocament intercomprensiu. 
7. La intercomprensió com a eina didàctica i de sensibilització. Tast de materials. Reflexió de les virtuts d’aquests materials. Quins reptes hi ha a l’hora d’implementar aquesta metodologia? De quina manera s’entén? Preparació de la tasca avaluativa 1. 
8. Taller d’intercanvi d’experiències 1. Activitats en intercomprensió creades pels estudiants. 
9. Taller d’intercanvi d’experiències 2. Activitats en intercomprensió creades pels estudiants. Elaboració individual d’un quadre DAFO sobre la intercomprensió a l’aula. 
10. Sessió final. Posada en comú dels continguts apresos i reflexions que ha suscitat la formació. Preguntes de cara a l’elaboració de la tasca avaluativa 2. Tancament del curs. 

AVALUACIÓ

Tasca avaluativa 1 (50%): creació d’una activitat en intercomprensió (individual o per parelles).

Es tindran en compte els criteris següents: 
- Adequació de l’activitat al públic escollit (0-10 punts). 
- Rellevància/justificació de la proposta (0-10 punts). 
- Funcionament i pràctica pilot de l’activitat (0-20 punts). 
- Organització a l’hora d’explicar i implementar l’activitat (0-10 punts). 

Cada presentació i pràctica d’activitats en intercomprensió ha de durar entre 10 i 20 minuts aprox. Aquesta durada variarà en funció del nombre d’alumnes que estiguin inscrits a la formació. 
Data d’entrega de l’activitat: 28 de març o 4 d’abril (sessions de taller d’intercanvi d’experiències). Cal preparar un suport visual (PPT, PDF o similar) i entregar una fotocòpia de l’activitat que es voldria plantejar a la formadora.  

Tasca avaluativa 2 (50%): elaboració d’un portafolis/diari reflexiu (individual). 
Es tracta de fer una reflexió dels continguts tractats al llarg del curs. No s’han de resumir aquests continguts, sinó que els estudiants s’hi han de posicionar i han de valorar la formació i les possibles virtuts de la IC. Per això, es planteja l’elaboració d’un quadre DAFO (avaluació de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d’un projecte o proposta) poc abans d’acabar amb la formació per fer una reflexió individual que es posa en comú i que després l’estudiant l’ha de transposar en paraules.  

El format de la tasca avaluativa 2 és lliure. Pot ser un text escrit, un àudio, una gravació de vídeo, un PPT, un mapa mental, una infografia, etc. Sigui el format que s’esculli, cal que sigui de creació pròpia. 

Es tindran en compte els criteris següents: 
- Capacitat de reflexió dels continguts tractats. S’han abordat en el portafolis els temes tractats i s’adopta un punt de vista aprofundit? (0-20 punts). 
- Organització de la informació. La presentació del portafolis reflexiu segueix un ordre coherent? (0-15 punts). 
- Valoració global. L’estudiant exposa amb claredat les seves idees, hi dona èmfasi i ho explica amb un llenguatge proper però precís? (0-15 punts). 

Llargada aproximada: 
Si es tracta d’un text escrit, entre 2 i 6 pàgines més referències. 
- Títols: Lletra 12, Justificat, Interlineat 1.5. 
- Cos: Lletra 11, Justificat, Interlineat 1.5. 
- Referències: Lletra 11, Justificat, amb sagnia francesa, interlineat 1.15. 
- Tipus de lletra: Arial, Times New Roman o Aptos Display. 
Si es tracta d’una gravació de vídeo, entre 8 i 12 minuts més referències. 
Si es tracta d’una presentació (preferiblement amb un àudio adjunt), com a màxim es poden dissenyar 15 diapositives més 1 extra per a les referències. 
Per als altres formats (infografia i/o mapa mental), cal adjuntar aquesta imatge més una explicació en àudio de durada de 5 a 10 minuts. 

Data d’entrega màxima del portafolis del curs: 18 d’abril de 2025 via Campus Virtual. Si l’arxiu en format vídeo pesa més enllà de 500 MB, es pot penjar un enllaç al Drive i enviar-lo a la professora.

REQUISITS PER LA FORMACIÓ

- Coneixements de català i/o castellà per poder seguir bé les explicacions de la docent i poder establir relacions més properes amb les llengües romàniques que es tractin. 
- Coneixements de, com a mínim, una llengua de la família germànica (anglès, alemany, etc.) per poder establir relacions més properes amb les llengües germàniques que es tractin. 

REFERÈNCIES I MATERIAL DE CONSULTAR DEL CURS

Blanche-Benveniste, C. (Coord.) (1997). EuRom4. Méthode d’enseignement simultané des langues romanes. La Nuova Italia.

Bonvino, E. (2015). Intercomprehension studies in Europe: history, corrent methodology and future developments. In R. Dolci i A. J. Tamburri (Eds.), Intercomprehension and multilingualism: An asset for the Italian Language in the USA (pp. 29-59). John D. Calandra Institute Transac tion.

Bonvino, E., Caddéo, S., Vilaginés Serra, E., i Pippa, S. (2011). EuRom5: llegir i entendre 5 llengües romàniques. Hoepli.

Caddéo, S., i Jamet, M.-C. (2013). Intercompréhension : une autre approche pour l'enseignement des langues. Hachette.

Capucho, F. (2011). Intercomprensione fra lingua appartenenti a diverse famiglie linguistiche. Dins de M. de Carlo (Ed.). Intercomprensione e educazione al plurilinguismo (pp. 223-241). Wizarts Editore.

Carrasco Perea, E., i Melo-Pfeifer, S. (2018). La integración curricular de la IC en los centros educativos: ¿proyecto futurible y sostenible? Un estudio comparativo Cataluña-Hamburgo. Dins de C. Helmchen i S. Melo-Pfeifer (Ed.), Plurilingual literary practices at school and in teacher education (pp. 163-197). Peter Lang.

Carrasco Perea, E., i Soler, J. A. (2019). Plurilingüisme i intercomprensió. Dins de J. Palou i M. Fons (Coords.), La competència plurilingüe a l’escola. Experiències i reflexions (pp. 105-117). Octaedro.

Clua, E., Estelrich, P., Klein, H. G., i Stegmann, T. D. (2003). EuroComRom – Els set sedassos. Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament. Shaker.

Clua, E., i García Santa-Cecilia, Á. (2019). Plurilingüismo e intercomprensión: enfoques para el entendimiento en la diversidad. Dins de C. López Ferrero i J.-T. Pujolà (Ed.), La didáctica de lenguas de par en par: Diálogo entre teoría y práctica - Homenaje a Ernesto Martín Peris (pp. 40-60). Difusión S.L.

De Carlo, M., i Garbarino, S. (2021). Intercomprehension: Strengths and Opportunities of a Plura listic Approach. Dins d’E. Piccardo, A. Germain-Rutherfor i G. Lawrence (Ed.), The Routledge Handbook of Plurilingual Language Education (pp. 337-359). Routledge.

De Carlo, M., i Anquetil, M. (2019). Un Référentiel de compétences de communication plurilin gue en intercompréhension (REFIC). EL.LE, 8(1), 163-234. http://doi.org/10.30687/ELLE/ 2280-6792/2019/01/008

Escudé, P. (2012). EUROMANIA. Intercomprensió, una via al plurilingüisme. Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme. Disponible a https://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/
workspace/SpacesStore/0081/c4659e7a-f1bf-4ba1-a98d-7e19cae87016/manual_
euromania.pdf

Escudé, P., i Janin, P. (2010). Le point sur l’intercompréhension, clé du plurilinguisme. Clé Interna-tional.

Hemming, E., Klein, H. G., i Reissner, C. (2011). English - the Bridge to the Romance Languages. Shaker.

Hufeisen, B., i Marx, N. (2007). EuroComGerm - Die sieben Siebe: Germanische Sprachen lesen lernen. Shaker.

Hufeisen, B., i Neuner, G. (Eds.) (2004). The Plurilingualism Project: Tertiary Language Learning - German after English. Council of Europe Publishing.

Klein, H. G. (2008). L'anglais, base possible de l'intercompréhension romane? Études de linguisti-que appliquée, 149, 119-128. https://doi-org.sire.ub.edu/10.3917/ela.149.0119

López Barrios, M. (2011). Descubriendo un mundo de similitudes y diferencias: intercomprensión en lenguas germánicas para hispanohablantes. Lingüística en el Aula, 10, 9-20.

Marx, N. (2011). Reading across the Germanic languages: Is equal access just wishful thinking? International Journal of Bilingualism, 16(4), 467-483. http://dx.doi.org/10.1177/13670069
1142 9517

Robert, J.-M. (2011). L'inglese: un ponte verso le lingue romanze. Dins de M. De Carlo (Ed.). Intercomprensione e educazione al plurilinguismo (pp. 242-251). Wizarts Editore.

Serrano López, R. (2022). English, let me join you! Potencial didáctico de una corta experiencia intercomprensiva en secundaria con canciones en lenguas germánicas. [Treball Final de Màster, Universitat de Barcelona]. http://hdl.handle.net/2445/189579